21 de des. 2007

Assemblea del Cor i final del trimestre

Dimarts 18/12, vam celebrar l'assemblea del cor per analitzar i valorar com havia funcionat aquest primer trimestre de vida del cor sense el Quim.

Hem realitzat tres mini concerts, el del Museu Marítim en l'acte de l'entrega del premi Nostromo, i els dos de Nadal, el primer del dia 14 a la sala d'actes de l'ICCIC, i el segon el tradicional al Museu Marítim, el dilluns 17/12, tots tres amb el nou director que vam escollir a mitjans de juliol, el Josep Oriol Cabot.

Ara bé, per motius laborals l'Oriol ha decidit no continuar amb la direcció del nostre cor, i davant d'això una petita comissió ha connectat ràpidament amb l'Oscar Peñarroya, un dels quatre directors amb els que havíem connectat al mes de juliol i, en principi, sembla disposat a fer-se càrrec de la direcció del Cor Drassanes a partir del mes de gener.

Esperem que aquesta nova etapa sigui ben fructífera i exitosa i el Cor pugui continuar navegant a tot vent i amb les veles --i les veus-- ben desplegades..., no en va la nostra seu és al Museu Marítim...!!

18 de des. 2007

Dos Concerts de Nadal

Com és habitual, i hem fet cada any, el Cor Drassanes ha fet aquests dies els dos concerts de Nadal.

El primer va ser a la seu del ICCIC, el passat divendres 14, a les 21:30 h.

Vam compartir escenari amb el cor acabat de configurar de la Institució Cultural del CIC.

Ells estrenaven cor i concert, i sota la direcció d’en Josep Oriol Cabot i Castells, el nostre director actual, van interpretar tres nadales: Joia en el món, Els àngels de la glòria, i el Noi de la mare.

Val a dir que l’ambient de la sala no va ser el més propici per un concert, ja que més aviat semblava un final de curs escolar amb poc recolliment i força enrenou i xerrameca infantil...

Després de l’actuació del primer cor, vam actuar nosaltres, el Cor Drassanes, i vam interpretar el següent repertori: Agur jaunak (popular basca), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), i la Suite de les set nadales populars (de M.Oltra).

Veieu aquí un parell d’imatges del concert

* * *

El segon concert el vam realitzar dilluns dia 17 de desembre, a les 17:30 h., al Museu Marítim de les Drassanes Reials de Barcelona. Aquest ha estat el cinquè concert que per Nadal hem ofert en aquest lloc, atès que hi tenim un deure moral inexcusable pel fet de ser la nostra seu on assagem cada setmana, i pel fet inequívoc que el nostre cor porta aquest nom precisament “Drassanes”.

El repertori que en aquesta ocasió vam oferir al nombrós públic assistent fou aquest: Agur jaunak (popular basca), Ha nascut el Déu infant (M.Oltra), Si el món és ple de gebre (J.S.Bach), Joia en el món (G.F.Haendel), Allà en un pessebre (J.E.Spilman), Aurtxo seaskan (popular basca), Aclarida Nit de Nadal (M.Oltra), El noi de la Mare (E.Cervera), Fum, fum, fum (A.Cohí Grau).

Adjuntem també aquí algunes fotos del concert







* * *

El cor ara farà vacances i després de les festes de Nadal, Any nou i Reis, reemprendrà la seva activitat per preparar noves actuacions, nous reptes, i sobretot per continuar gaudint del plaer de cantar tots junts.


BON NADAL I BON ANY NOU

A tots els que llegiu aquest Bloc

12 de des. 2007

El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons

El company del Cor i company de corda dels baixos, en Josep M. Nin, m’ha fet arribar aquest text que trobareu aqui sota i que ell ha elaborat amb molta il·lusió, per tal que poguem recordar i conèixer amb detall la història d’aquests primers 10 anys de la vida del nostre Cor Drassanes...


* * *

El Cor Drassanes celebra 10 anys de cançons

Al Cor Drassanes enguany estem de celebració. El mes d’octubre hem complert deu anys de cantar plegats. Vull aprofitar aquest espai del nostre Blog per fer-vos partícips de la nostra commemoració i, alhora, per explicar-vos la nostra petita història.


Qui som?

Som un grup de persones que treballem majoritàriament a la Generalitat de Catalunya i que per iniciativa pròpia fa deu anys ens vam constituir com a conjunt coral.

La idea de constituir un cor va néixer a la seu de l’aleshores Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Una quinzena de companyes i companys vam tenir la idea d’aplegar-nos un cop a la setmana, al migdia, a l’hora de dinar, per assajar cançons, per formar una petita coral. Dirigits per en Quim Mañós, un company nostre amb una llarga trajectòria dedicada a la direcció coral, vam començar a assajar les primeres cançons. Alguns sabien solfeig, uns altres no, qui no sabia llegir la partitura hi posava l’oïda i tots ens ajudàvem mútuament. Així, de mica en mica, amb molta paciència per part d’en Quim i moltes ganes i dedicació per part nostra van començar a endevinar-se les primeres notes de l’Stella Splendens, d’El noi de la mare, del Tourdion o del Sense vent. Aquell Nadal de 1997 vam oferir les primeres cançons als nostres companys i... renoi!, aquell primer èxit de públic ens va animar a continuar assajant.


Joia en el món, Jesús és nat!

I podríem dir que el Cor Drassanes també! El maig de 1999 vam tenir el privilegi de fer la nostra estrena fora dels despatxos i en un marc que per a nosaltres té un significat especial: la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona. Els nostres familiars, companys de feina i amics (a partir d’aleshores, el nostre públic incondicional a totes les actuacions següents) van poder tastar un primer concert fet amb poca professió ―cal reconèixer-ho― però, això sí, amb molta emoció i dedicació.

Amb vista al Nadal d’aquell any, i amb el canvi d’ubicació de la Direcció General a prop de la seu central de la Conselleria, a la Rambla de Barcelona, el grup va obrir les seves portes a la participació de persones d’altres unitats del Departament de Cultura. Les quatre cordes de sopranos, contralts, tenors i baixos van incrementar fins a 35 el nombre d’integrants i en Quim Mañós va aconseguir anivellar i harmonitzar les incipients veus perquè el grup continués sonant mínimament bé (almenys això deia ell!).

No saps pas com em lliga, el meu amor per tu.

De tu depèn ma vida, sens tu no sóc ningú...


Els canvis organitzatius propis de l’Administració i els naturals moviments en matèria de personal van fer que, gradualment i amb el decurs dels anys, uns companys marxessin del Cor i d’altres s’hi afegissin. La vida del Cor està molt lligada a la vida de l’Administració...

Ay linda amiga que no vuelvo a verte...

... no hay amor sin pena, pena sin dolor,

ni dolor tan agudo, como el del amor.

Així, podem dir que avui al grup quedem ben pocs dels primers membres i que, en canvi, en tenim que treballen tant al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, com als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència, també a l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Marítim de Barcelona ―entitat que gentilment ens cedeix una sala per assajar― i a altres entitats.

El nom del cor

Ens diem així després d’haver deliberat quin seria un nom adient per al grup. Vam fer diverses propostes de nom i cap ni una destacava davant les altres.

La proximitat dels nostres llocs de treball a les Drassanes Reials de Barcelona, amb l’estació de metro a tocar, ens va fer decidir pel nom de Cor Drassanes.

Quin és el nostre repertori?

Stella splendens, in monte ut solis radium.

Miraculis serrato ex audi populum.

Així diu la primera cançó que vam assajar, extreta del Llibre vermell de Montserrat.

Tot i que el nostre repertori, de més de 100 cançons, és força heterogeni i abasta diferents gèneres, des de temes medievals fins als espirituals negres o les havaneres, amb pinzellades dedicades a la litúrgia ortodoxa o el swing, el gruix de cançons se centra en peces de la polifonia renaixentista, compostes des de començaments del segle XV fins a finals del XVI i també de la polifonia barroca. També tenim un ampli repertori de nadales i de cançons tradicionals catalanes i d’arreu. No us penseu que tot són cançons més aviat serioses, també en tenim d’engrescadores i divertides, com el Tourdion i l’Oh companys de W.A. Mozart, o les brasileres Calango i Balaio.

Buvons bien, buvons mes amis,

trinquons, buvons, vidons nos verres.

Podem dir-vos que, a més a més de cantar en català, ho fem en alemany, anglès, castellà, èuskar, francès, italià, llatí, portuguès i rus i també alguna cançó tenim en finès, indonesi i aimara. Encara que no dominem molts d’aquests idiomes, hem arribat a comprendre com es poden expressar les emocions i els sentiments en llengües ben desconegudes i llunyanes a la nostra.

On suuri sun rantas’autius,

sitä sentään ikävöin...

On hem actuat?

Després del primer concert a Santa Àgata, hem tingut el privilegi de cantar en altres escenaris. A més a més dels concerts de Nadal i d’estiu, amb molt de gust hem fet algun bolo ocasionalment.

Els marcs més destacats han estat, a més de Santa Àgata, Sant Pau del Camp, el Palau Moja,

el Palau Marc, el Camp Nou ―en una sala d’actes, per sant Esteve―, el World Trade Center ―davant del cos consular de Barcelona―,

Sant Pere Nolasc, el Museu Marès o Sant Pere de Puel·les, per dir-ne alguns de representatius.

Thou knowest, Lord, the secrets of our hearts.

Dio del cielo, Signore delle cime

un nostro amico hai chiesto alla montagna...

Com sonen aquestes frases en aquests escenaris! Res a veure amb els assajos!

La celebració dels 10 anys

Enguany vam pensar que havíem de fer alguna cosa especial, més enllà d’assajar i preparar els dos concerts de l’any. D’entrada, vam creure convenient fer un concert d’estiu una mica més arrodonit i vam triar la capella Santa Àgata com a marc idoni per a la representació. Allà havia estat el nostre primer concert i allà l’havíem de fer enguany. Vam fer una tria de les cançons més representatives d’aquests 10 anys, per votació de tots els membres, i vam pensar que seria entranyable convidar excantaires a participar de les cançons. La idea va tenir un resultat molt emotiu, ja que vam retrobar-nos amb companyes i companys d’anys enrere i vam compartir plegats aquelles primeres cançons que havíem assajat anteriorment.

Mon coeur se recomande a vous...

A més a més, un quartet de corda ens va acompanyar (o més ben dit, nosaltres els vam acompanyar a ells!) amb Thou knowest Lord, d’H.Purcell, l’Ave verum, de W.A.Mozart, i la peça més ambiciosa que mai hem fet: Nichts soll uns scheiden von der Liebe Gottes, de D.Buxtehude. Tots plegats guardem un record especial d’aquella tarda.


A banda del concert, al vestíbul de la capella vam preparar una exposició amb fotografies, díptics i escrits commemoratius; hem gravat de manera autodidacta un CD amb les cançons del concert d’estiu, i també un DVD amb la filmació del concert.

Finalment, gràcies a la dedicació d’en Salvador Sorrosal, enguany disposem d’un Blog propi a Internet, el qual podeu consultar tantes vegades com vulgueu si desitgeu conèixer-nos amb més detall, veure fotografies o escoltar com sonen algunes de les cançons.


El futur del Cor Drassanes

No tot han estat flors i violes en aquest any commemoratiu. Coincidint amb el concert del desè aniversari, en Quim ens va anunciar que per motius professionals deixava la direcció del Cor. També ens deixava en Gustau Gallardo, un altre membre fundador del Cor, que ha estat tenor i ha dedicat molt de temps a la feina de coordinació de les activitats i a la documentació de les peces.

Sense vent, com es pot vogar?

Sense rems, com es rema?

La marxa d’en Quim va representar un gerro d’aigua freda des del moment en què vam conèixer la notícia. Deu anys d’assajos setmanals, deu anys de concerts, de sopars, de convivències de cap de setmana... de bon ambient, de bona música i, en definitiva, de bona amistat. Una amistat que no perdrem però que s’empetiteix amb la distància. Estic segur que la idea que el grup es dissoldria va planar en més d’un pensament.

“―Now, oh now I needs must part... “―Agur, jaunak! Jaunak, agur!”

Afortunadament, però, la majoria dels integrants del cor vam creure que valia la pena intentar continuar. A l’estiu vam donar veus perquè algun director s’interessés en nosaltres i finalment vam triar en J. Oriol Cabot. Amb il·lusions renovades podem dir, avui, que el Cor Drassanes ha iniciat una nova etapa.

Amb el nou director, a l’octubre vam fer un primer concert al Museu Marítim de Barcelona, amb motiu de la celebració del Premi Nostromo, i seguidament hem començat a preparar dos concerts per aquest Nadal: un primer a la seu de la Institució Cultural del CIC, el divendres 14/12, i l’altre es farà novament, al Museu Marítim, el dilluns 17/12.

Com participar del Cor Drassanes

Actualment assagem una hora setmanalment els dimecres a partir de les 15.15 h. Ho fem al Museu Marítim de Barcelona. Si esteu interessats a formar part del grup no és imprescindible que sapigueu música -tot i que tindríeu un gran avantatge-.

Podeu contactar amb nosaltres connectant amb la Secretaria del cor a través de la Betlem, c/e: Betlem@gencat.net, o de la Montserrat, c/e: mparera@gencat.net , o també a través del propi correu electrònic del Cor: cor.drassanes@yahoo.es.

Amb bona oïda, ganes de treballar i passar-ho bé en teniu més que suficient.

I, creieu-me, poseu música a la vostra vida, que us la farà més dolça, més viva.

Per tu jo cantaria, amor, aquesta nit

i als teus ulls trobaria la llum del cel infinit.

Josep Maria Nin
Baix del Cor Drassanes

6 de des. 2007

Concert al Museu Marítim en l’acte de l’entrega del premi Nostromo

Després d’n llarg parèntesi per causes involuntàries, avui posem al Bloc del Cor Drassanes, una petita crònica del darrer concert que va realitzar al Museu Marítim amb motiu de l’acte de lliurament de l'11è. Premi literari “Nostromo” en el 11è Aniversari de l’Associació Amics de Nostromo, i en homenatge a l'escriptor basc Pío Baroja ...

En el marc impressionant de les Drassanes Reials de Barcelona i sota la imponent presència de la Galera Reial, el Cor Drassanes va interpretar quatre cançons, dues vasques, l’Agur Jaunak i l’Aurtxo Seaskan, i després una havanera, la Bella Lola, i finalment la cançó tradicional Maite, de Pablo Sorozabal...

Aquest ha estat el primer mini-concert sota la direcció del nostre nou director,
en Josep Oriol Cabot i Castells





Jo no hi vaig poder assistir personalment, però van dir que el concert va quedar molt digne.

* * *

Ara, a la vista del Nadal que ja és a la cantonada, el Cor Drassanes està treballant amb entusiasme per oferir dos nous Concerts, el dia 14 de desembre a l'auditori del ICCIC, Via Augusta, 205, a 2/4 de 10 del vespre, i el 17 de desembre altre cop el ja habitual concert al Museu Marítim- Drassanes Reials de Barcelona, a 2/4 de 8 del vespre.

Aquí podeu escoltar una de les dues cançons basques que vam interpretar, l'Agur Jaunak