28 de febr. 2015

El Cor Drassanes se'n va a sopar!

27 de febrer de 2015. Restaurant La Poma a les Rambles barcelonines, 9 del vespre. Ens hi vam aplegar uns 20 cantaires i el nostre director i vam sopar-hi molt de gust.  La soprano Ana Mayoralgo, mestra de cerimònies d'aquests esdeveniments, novament la va encertar triant aquest restaurant triple B (bo, bonic, barat). Molt bé quant a qualitat-preu. I vam menjar en un espai reservat amb taules en forma de quadrat on tots ens vèiem.

Pica-pica de primer amb pa amb tomàquet i pernil, croquetes, calamars (bons però no tant com els que fan a Astúries, segons un expert tenor) i amanida. I de segon, pollastre a la catalana o bacallà amb samfaina. Per a postres, tiramisú.

L'Óscar va anunciar que a l'estiu el Drassanes oferirà dos concerts: l'un, el Cor acompanyat amb piano (probablement al Palau Moja, per concretar) i l'altre, compartit amb les altres tres corals que ell dirigeix i banda de música de Sabadell (probablement, al Paranimf de la UB, un luxe també per concretar). Interpretarem "Les set edats", obra de l'Óscar que actualment assagem.

A les postres, la Betlem va convidar a cava per celebrar la seva jubilació a la feina, que no pas al Cor, que té ben endins del seu cor, i, per iniciativa de la Pepa, tot@s la vam obsequiar amb una preciosa orquídia. Vam fer un intent de cantar-li tots plegats An Irish blessing i l'Opening de Gershwin però ens faltava l'acompanyament orquestral i no van lluir prou bé. 

Com a espontanis, el baix Josep Maria va dedicar a la Betlem el tango Volver de C. Gardel, el tenor Toni va interpretar Una furtiva lacrima, de l'òpera L'elisir d'amore de G. Donizetti, i ell mateix amb el també tenor José van fer un duo amb la peça Pirineu, que van amenitzar la vetllada.  Tot el Cor va acabar cantant diverses cançons, és clar, ja que estàvem ben 'entonats'. Ja escalfem motors per al concert del 13 de març en els Divendres corals.

Una vetllada per recordar.













Fotos: Elena Íñiguez i Josep Maria Nin

21 de febr. 2015

El Cor Drassanes visita el MNAC

21 de febrer de 2015. El Cor Drassanes, de la mà de la contralt Elena Iñiguez, organitza una visita cultural al Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC. 

La secció del Museu triada és la del Modernisme. La visita comença a l'espectacular "Sala Oval". Una guia del Museu ens explica i ens acompanya per les diferents sales, que inclouen 1.350 obres de 260 artistes exposades en 4.000 metres quadrats. El setembre de 2014 el MNAC va ampliar la col·lecció modernista i les sales d'exposició.  El discurs dels treballs va des de 1860 fins a 1950:  300 pintures, 290 fotografies, 220 peces d’art decoratives, 200 dibuixos, 105 escultures, 75 cartells, 60 peces de numismàtica, 50 gravats i quatre pel·lícules, d'autors com Ramon Casas, Fortuny, Henri Meunier, Alfred Sisley, Santiago Rusiñol, Toulouse-Lautrec, els modernistes a l'entorn del cafè Els Quatre Gats, la casa modernista, Gaudí i Jujol, els simbolismtes i el noucentisme de Gargallo, Hugué, Sunyer o Torres-Garcia. Acabem el recorregut amb les escultures de Llimona i de Clarasó.


La visita ha durat prop d'una hora i mitja i la podem qualificar de magnífica. Una vegada acabada, els cantaires i els acompanyants hem pogut recórrer altres dependències del Museu i també pujar fins a la terrassa superior, des d'on hem gaudit de fantàstiques vistes de Barcelona. 


Una bona iniciativa, Elena. Moltes gràcies!













Fotografies: Josep Maria Nin

El Cor Drassanes interpreta un gran concert de Nadal

19 de desembre de 2014.  Un any més el Cor Drassanes va oferir el seu tradicional concert de Nadal, novament al Saló Comillas del Museu Marítim de Barcelona, entitat que gentilment acull el Cor des de fa anys dins les seves dependències.

Podem dir que el concert d'enguany ha estat un dels millors concerts que el Cor ha ofert per Nadal. Va interpretar la Missa d'Eugène Butler, diverses peces d'A Gershwin Portrait i un tast de la nova cantata que el Cor està aprenent i que oferirà sencera abans del proper estiu, obra del director del Cor, Óscar Peñarroya (música) i de César Aparicio (lletra), anomenada Les set edats. Frederic Oller va acompanyar el Cor al teclat.

En la segona part del concert es van un repertori renovat de nadales, algunes de els quals ben modernes, com per exemple White Christmas d'I.Berlin o Happy Christmas, de J.Lennon. També, In the bleak midwinter de G.Holst, El rústec villancet de L.Millet i lletra de J.Carner i Aurtxo Seaskan, tradicional basca. L'acte va cloure amb la cançó tradicional El noi de la mare, cantada també pel públic.


Potser Nadal

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot: potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol; Per preservar la veu, 1985








Fotografies: Santiago Ristol